De cotxe Zero en el Rally Costa Brava

• Com sabeu jo vaig néixer a Lloret de Mar, població de la província de Girona on he viscut sempre i on segueixo residint. Lloret es distingeix per moltes coses, però pels qui estem al món de les carreres, el seu nom està íntimament lligat al Ral·li Costa Brava, prova emblemàtica des de fa molts anys.

  Per això quan Alex Romaní i Guillem Pérez em van proposar prendre part en l’edició per a cotxes Clàssics d’aquest any pilotant el cotxe Zero, no vaig dubtar a acceptar, doncs em feia molta il·lusió formar part de la prova i córrer “a casa”. L’entitat que ells dirigeixen, “RallyeClassics”, va posar un SEAT León Cupra R a la meva disposició, i després d’aconseguir el permís d’Audi Espanya que em van donar immediatament i que agraeixo profundament, em vaig disposar a gaudir i a passar-m’ho bé.

  Però… les coses no van ser tan senzilles. Encara que ja tinc alguna experiència en aquest tipus de Ral·lis, fer-ho de cotxe Zero és tota una responsabilitat: cal obrir pista i fer-ho a l’hora correcta, la qual cosa implica anar ràpid però al mateix temps atent per si hi hagués alguna anomalia i sobretot no es poden cometre errors: quedaria fatal que el cotxe Zero tingués un incident! Sort que vaig tenir a Kini Muntada el primer dia i a Eloi Alsina  el segon de copilots, que em van ser de gran ajuda perquè el Ral·li no va ser gens fàcil.

  Sovint pensem que els Clàssics són proves per a veterans que es limiten a sortir a passejar amb els seus cotxes disfressats de pilots de carreres, però la realitat és molt diferent. Les mitjanes que cal complir són difícils i en ocasions per no “punxar” en els controls van realment forts. I en els trams corren de debò, doncs encara que els cotxes siguin de fa uns anys, segueixen sent cotxes de carreres i els participants s’empren a fons, tant en la modalitat de Velocitat com en la de Regularitat. I si a més passa lo d’aquest cap de setmana, que va ploure a doll i vem trobar bancs de boira, doncs la cosa es complica encara més. Vaig haver d’oblidar les meves ganes de divertir-me i concentrar-me com faig per a qualsevol altra carrera!

  El primer dia el Ral·li feia els trams de Cladells i Collsaplana dues vegades, i Ossor una sola. El segon dia es feien els trams de Tossa-Sant Feliu, Els Angels i finalment el Circuit de Sils. Tots aquests trams són mítics en la història dels Ral·lis i alguns com Cladells o el Tossa-Sant Feliu són veritablement impressionants, amb carreteres estretes, difícils, amb sots i plenes de corbes absolutament diferents de les d’un circuit tancat i que obliguen a una màxima atenció per no cometre errors.

  Finalment un record especial per a l’últim tram, el del Circuit de Sils, allí si que vaig gaudir! En aquesta pista vaig començar a córrer en kart quan tenia set anys, en ella m’he desenvolupat com a pilot i segueix sent la meva pista d’entrenament quan sento la necessitat de fer una mica de “mans”. Passar amb el Ral·li va ser una satisfacció més de les moltes que em va oferir un cap de setmana que sens dubte ja forma part de la meva història personal i del que guardaré sempre un gran record. A tots quants ho van fer possible, moltes gràcies!

  Abel Cruz, un dels meus col·laboradors en aquesta pàgina, va fer aquestes fotos que estan aquí